Surera i Aritjol

LA SURERA.

El nom científic de la Surera es QUERCUS SUBER, en castellà ALCORNOQUE, i ve de la família de FAGÀCIES.
La Surera es un arbre típic de la mediterrànea, semblant a l'Alzina. El tronc i les branques son cobertes d'una capa de suro. Aquesta coberta de suro permet als troncs resistir el foc sense que el canbium, teixit encarregat de fer el transport de substàncies en resulti danyat.

Floreix, d'Abril a Maig i els fruits surten al Desembre.

Usos: es apreciat per el suro que produeix, que s'arrenca de l'arbre periòdicament (8-10 anys) a grans panes. El suro te forces aplicacions i es fonamental a la indústria del tap.

ARITJOL.

El nom científic del Aritjol es SMILAX ASPERA, en castellà ZARZAPARRILLA, i ve de la família de LILIÀCIES.
Liliana amb espines que s'enfila a altres plantes per mitjà de circells. Fulles perennes, i lluents, esparces, que presenten 5 nervis pricipals al limbe, la fulla té una forma que recorda a la d'un cor. Presenta espines al marge de les fulles i a la tija.

Floreix, a la tardor. Les flors són verdes i grogues i formen ramells. És una espècie dioica.
Els seus fruits apareixen entre Octubre i Gener; són carnosos, esfèrics i de color vermell. Els fruits formen raïms.

Usos: amb els seus fruits es fan begudes refrescants. L'arrel d'aquesta planta té propietats estimulants i depuratives.
Antigament l'arrel es va fer servir per tractar les malalties venèries. Dioscòrides en " De matèria medica" descriu les propietats anti- veri d'aquesta planta. Degut a aquesta suposada propietat molts emperadors romans com Claudi, Calígula o Domicià, prenien preparats d'aquesta planta amb finalitats preventives.

CARLOS MARTÍ PIFARRÉ
YOLANDA DÍAZ LATORRE

servido por serraespada 7 comentarios compártelo